SEGONA OPINIÓ MÈDICA
En què consisteix la segona opinió mèdica? | Què és la segona opinió mèdica? | Qui la pot demanar? | Com es demana? | Efectes de l'informe facultatiu de segona opinió | Centres habilitats per emetre l'informe facultatiu de segona opinió
El Decret 125/2007, de 5 de juny, permet contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies d’especial gravetat.
-
En què consisteix la segona opinió mèdica?
El centre designat en la resolució estimatòria de la sol·licitud de segona opinió, a través dels i de les professionals corresponents, ha d'emetre l'informe facultatiu de segona opinió, per la qual cosa podrà indicar a la persona malalta la realització de noves proves diagnòstiques, sempre amb caràcter preferent.
La unitat d'atenció a l’usuari del centre on s'hagi diagnosticat la malaltia o s'hagi prescrit la intervenció quirúrgica que doni lloc al dret a una segona opinió ha de comunicar l'informe facultatiu al sol·licitant en el termini màxim de 3 dies hàbils comptadors des de l'endemà del dia en què s'hagi rebut l'informe facultatiu en aquesta unitat.
L'informe del centre destinatari pot:- confirmar el diagnòstic i/o tractament indicats inicialment;
- oferir noves alternatives terapèutiques;
- emetre un diagnòstic diferent a l'inicial, amb o sense indicació de tractament.
-
Què és la segona opinió mèdica?
S'entén per segona opinió, l'informe facultatiu emès, a petició de la persona malalta o de les persones que puguin actuar en el seu nom, que té com a finalitat contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies d'especial gravetat.
És regulat pel Decret 125/2007 de 5 de juny.
-
Qui la pot demanar?
Qualsevol persona que tingui dret a l'assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut pot demanar una segona opinió si concorre algun dels supòsits següents:
- Que li hagi estat diagnosticada una malaltia degenerativa progressiva del sistema nerviós central, sense tractament curatiu; o una malaltia neoplàsica maligna, llevat dels càncers de pell que no siguin el melanoma.
- Que se li hagi prescrit la realització d'una intervenció quirúrgica dels tipus següents: cirurgia ortopèdica, amb risc de limitació funcional important; neurocirurgia; cardiocirurgia; cirurgia vascular; o, cirurgia oftàlmica.
- Que se li hagi prescrit la necessitat d'un trasplantament.
- Que se li hagi diagnosticat una malaltia rara (incloses les d'origen genètic). A aquest efecte, s'entén per malaltia rara aquella malaltia que comporti perill de mort o d'invalidesa crònica que tenen una prevalença inferior al cinc casos per cada deu mil habitants.
-
Com es demana?
Les persones legitimades per sol·licitar la segona opinió han de presentar les sol·licituds en les unitats d'atenció a l’usuari dels centres on s'hagi diagnosticat la malaltia o s'hagi prescrit la intervenció quirúrgica. Així mateix, també es poden presentar en:
- Les oficines de registre pròpies de la Generalitat de Catalunya.
- Les oficines de correus.
- En la resta de llocs que estableix l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú.
En cas que la sol·licitud s'hagi presentat en les unitats d'atenció a l’usuari dels centres on s'hagi diagnosticat la malaltia o s'hagi prescrit la intervenció quirúrgica, aquest trametrà a la Regió Sanitària , en el termini màxim de 3 dies hàbils, un informe sobre l’assistència rebuda per la persona malalta i, si s’escau, la resta de documentació de la història clínica que es consideri necessària. -
Efectes de l'informe facultatiu de segona opinió
- En cas que l’informe facultatiu de segona opinió confirmi el diagnòstic i tractament, l’atenció sanitària es continuarà prestat en el centre on inicialment s’havia fet el diagnòstic.
- En cas que l’informe facultatiu de segona opinió difereixi del diagnòstic o tractament indicat, el pacient podrà optar a rebre l’atenció sanitària en el centre on s’hagi emès l’informe facultatiu de segona opinió o en el centre on inicialment s’havia fet el diagnòstic, llevat que, coneguda la segona opinió, en el centre inicial no es pugui, per qualsevol causa.
-
Centres habilitats per emetre l'informe facultatiu de segona opinió
Per a cada especialitat mèdica hi haurà com a mínim dos centres que puguin emetre un informe mèdic.
La unitat d'atenció a l'usuari del centre on us atenen us donarà, depenent de la malaltia que tingueu, la llista dels centres que us poden fer la segona opinió mèdica i en podreu triar un.
Sempre que es pugui, es respectarà l'elecció del centre que hagueu fet però, en cap cas, es podrà triar un centre diferent dels de la llista que us hagin donat.
Actualment els centres que poden emetre aquestes informes són:Hospital Clínic. Barcelona
Hospital de Bellvitge. Hospitalet de Llobregat
Hospital de la Vall d’Hebron. Barcelona
Hospital Materno Infantil de la Vall d’Hebron. Barcelona
Hospital de Sant Pau. Barcelona
Imas. Institut Municipal d’assistència Sanitària. Barcelona
Hospital Guttman. Barcelona
Institut Català d’Oncologia ICO. Barcelona
Hospital de Sant Joan de Déu. Barcelona
Inici
Tarragona